Ecologistes d'Almassora

La valoració general és molt positiva, tant per la activa i alta participació a l’intercanvi de llavors, com per l’interés mostrat pel públic visitant en accedir i recuperar les varietats antigues que s’hi mostraven. També s’ha aconseguit servir de punt d’encontre per a tota la gent i les iniciatives en marxa que estan treballant per l’agricultura ecològica a les comarques de Castelló.
Quant al Curs de producció, selecció i millora de varietats locals per a l’agricultura ecològica, les expectatives s’han complert de bon tros. Els continguts tractats i el professorat ha estat de gran qualitat. Josep Roselló va demostrar la necessitat de conservar les varietats locals, per oposició als problemes socials i ambientals que causa l’agricultura química convencional. Marta Ribó va exposar els aspectes botànics relacionats amb la reproducció de les plantes, així com les pràctiques i tècniques necessàries per a obtenir llavors de qualitat.
Respecte al taller pràctic (fet per la gent de Les Refardes), va servir per mostrar in situ les diverses tècniques d’extracció (humida o seca) de llavors, així com consells pràctics per a garantir la seua conservació. La taula rodona que tancava el curs, va comptar amb el testimoni d’agricultors ecològics amb una llarga experiència, en l’àmbit comercial o familiar, tant de València com de Castelló.
La falta de planteristes ecològics o la necessitat de promocionar el consum ecològic (per exemple, mitjançant cates de producte fresc), van ser algunes de les qüestions tractades. La necessitat de treballar en xarxa també va ser un problema destacat, pel qual s’intentarà que aquesta trobada siga el començament d’una plataforma de llauradors ecològics a les comarques de Castelló.
L’acte principal, l’intercanvi de llavors, va tindre una nombrosa participació. Fins i tot, hi havia assistents vinguts de Tarragona. L’associació Llavors d’ací va aportar diverses varietats del seu Banc de Llavors. S’hi podia trobar des de fesols carics, fins a cacau del collaret, passant per tomata rosada de Castelló o diferents varietats de melons. Un llaurador local va aportar llavor de cotó i de guixes (una llegum antiga), demostrant que hi ha un patrimoni latent molt divers que cal recuperar i conservar. I que aquests intercanvis han de repetir-se.
La Mostra de parades va reunir també a un grup divers d’agricultors (finca sant Miquel d’Alcalà, finca Edén de Càlig, finca El Racó d’Almenara, La Franquesa, el Lledoner, Jardines del Palancia), productors de llavors (Les Refardes), tendes ecològiques (La Tomaca, Tot ecològic) i ONG (Intermón, Acsud-Las Segovias i Amics de Palanques). L’associació Almassora Jove Alternativa es va encarregar de l’animació amb activitats per als més menuts.
L’encontre va acabar amb una paella que l’organització va oferir a tota la gent de les parades, baix dels porxes de la plaça. Els ingredients eren ecològics, amb la possibilitat d’escollir paella vegetariana.

La I TROBADA D'INTERCANVI DE LLAVORS als altres "mitjans de comunicació" i als MCL (excepte TVA i Mediterráneo) que (des)informen sobre Almassora

La Cobertura Dels Mcl

en blanc. Si alguna persona troba alguna cosa publicada sobre la Fira que ens envie l'enllaç... Nosaltres no hem trobat res...

ACCIÓ, ecologistes d'Almassora (setembre de 2009)

Programa definitiu de la Mostra i Fira

A nivell mundial, només 20 espècies de plantes proporcionen el 90% de la energia ingressada per la dieta. Aquestes, que estan distribuïdes per la majoria del món, tenen una base genètica reduïda, ja que la disponibilitat per part del llaurador de diferents varietats de cada conreu és mínima. A més, les possibilitats es limiten a poques varietats que comparteixen la gran majoria dels seus gens i que han estat seleccionades segons criteris de producció en condicions d’alta utilització de fertilitzants i en ambients molt controlats. A més a més, en molts casos s’afegeix la necessitat de la compra dels planters donat que són varietats híbrides i que no permeten l’obtenció de llavors fèrtils, abolint així la selecció de llavors que practicava l’agricultor des del principi de l’agricultura i que va permetre la domesticació de les plantes silvestres, la millora de les seues característiques alimentaries i el desenvolupament de varietats adaptades a les condicions climàtiques de cada zona (veure Taula 1). La conseqüència de la utilització d’aquesta estreta base genètica és que els actuals conreus són molt vulnerables a estressos ambientals (sequeres, escalfament global, etc) i/o biològics (patògens), en la presència dels quals no han estat seleccionats. Per tant, la manca de diversitat es tradueix en una manca d’adaptabilitat, que es coneix com vulnerabilitat genètica. Exemples històrics de les conseqüències de la utilització d’una base genètica reduïda i coneguts per tots són els desastres produïts al cultiu de tarongers pel virus de la tristesa, o l’extermini de la pràctica totalitat de la vinya europea per la plaga de la Fil·loxera a finals del segle XIX, o l’atac de mildiu de la patata que van patir els irlandesos al segle XIX i amb el que 2 milions de ciutadans van morir de fam i molts van haver d’emigrar. En els tres casos, els problemes es van resoldre recorrent no als pesticides ni compostos químics perillosos sinó a la utilització de varietats resistents. En el cas del taronger utilitzant peus de taronger amarg, en el cas de la Fil·loxera amb peus de vinya salvatge del Mississipi americà i en el cas de la patata important varietats resistents dels Andes. Actualment la plaga de la Tuta absoluta està fent malbé tots els conreus de tomaques.
Per aquestos motius, la diversitat genètica en els cultius que mantenen a la major part de la població mundial és la garantia de la seguretat alimentària. Sense aquesta diversitat estem exposats als mateixos riscos que en el passat.

Les varietats tradicionals
Les varietats tradicionals o locals són fruit del procés ininterromput de selecció i millora practicat pels llauradors des de temps ancestrals i estan adaptades a les condicions ambientals de la zona on s’han seleccionat. Els motius pels quals s’han mantingut varien des d’aspectes organolèptics fins a resistència a la sequera, al fred, plagues, adaptació al tipus de sòl o per ser més primerenques o tardanes. El seu manteniment assegura la capacitat per rescatar al cultiu davant qualsevol amenaça. Però no tant sols això, la disponibilitat d’una ampla diversitat de sabors, textures, colors, tamanys i formes enriqueix la nostra taula i cultura, en molts casos lligada als seus aliments. Com a exemple, a Espanya s’han registrat 73 varietats de bleda (Beta vulgaris subsp. vulgaris) i a certes comunitats dels Andes encara cultiven 180 varietats de patates.
Malauradament, la pèrdua de diversitat en els cultius està generalitzada arreu del món, i per donar un exemple es calcula que s’ha perdut vora el 100 % de la diversitat de varietats tradicionals de cereals, les quals suposaven un capital genètic difícilment substituïble. Açò es posa de manifest els anys de sequera, en els que les varietats actualment plantades no es poden ni desenvolupar. A la China, de les 10000 varietats de blat plantades a principis del segle XX, només 1000 sobrevivien al 1970, reducció que també ha afectat a l’Europa occidental. Al Sud-Est asiàtic ja s’han perdut el 90 % de les varietats d’arròs.
És de vital importància catalogar les diferents varietats utilitzades al nostre territori per a la seua conservació i ús pels llauradors que ho desitgen. Així, des de la Colla Ecologista d’Almassora promovem una trobada anual (sent aquest any 2009 la primera edició) per a l’intercanvi de llavors de varietats tradicionals, així com d’informació relacionada amb aquestes.

Els parents silvestres
A més de les espècies domesticades per a l’aprofitament agrícola, encara existeixen a la natura els parents salvatges a partir dels quals es van anar seleccionant, principalment als centres d’origen de cada cultiu. La zona del Mediterrani ha proveït de espècies tan valuoses a la humanitat com el raïm, l’oliva, la carxofa, la remolatxa, la civada i moltes altres, trobant encara els parents salvatges. Moltes vegades apareixen en forma de “males herbes” als marges dels camps i inclús poden tindre pol·linització creuada amb els conreus. A diferència dels parents domesticats, els salvatges han continuat evolucionant a la natura, amb la supervivència dels individus més sans davant els perills que suposen la manca o excés d’aigua, les temperatures extremes i molts han desenvolupat resistències a malalties i plagues que tant de mal causen als cultius. L’aport genètic que poden oferir és per tant molt valuós per a la millora agronòmica.
Sense anar més lluny, la tomaca (Lycopersicon esculentum) s’ha beneficiat d’encreuaments amb espècies salvatges emparentades sense les quals el seu conreu seria molt difícil. Així, L. hirsutum i L. pimpinellifolium li van transferir resistència als fongs, L. chilense, L. peruvianum resistència als virus, L. peruvianum als nemàtodes, L. hirsutum als insectes, L. chmielewskii millores en la qualitat nutricional del fruit i L. cheesmanii adaptació a les condicions ambientals adverses. Inclús un parent salvatge habitant de les costes de les illes Galàpagos s’ha utilitzat per a conferir resistència a la salinitat i s’han aconseguit varietats que es poden regar amb un terç d’aigua de mar.

Nocions per a l’obtenció de llavors de varietats tradicionals
És de vital importància conèixer les peculiaritats reproductives de cada espècie per a poder produir llavors amb valor des del punt de vista de la conservació. En primer lloc cal saber si una espècies és autògama (s’autopol·linitza majoritàriament) o al·lògama (necessita del pol·len d’un altre individu per a la fecundació).
-Espècies autògames més comunes: tomaca, pebrera, encissam, albergínia, pèsol, fava, cigró, bajoca comú, la majoria de cereals etc. Exemples de fruiters com el taronger, nectarina, albercoquer i bresquillera també ho són.
-Espècies al·lògames més comunes: carxofa, carabassa, cogombre, meló d’Alger, col, espinac, safanòria, ceba, remolatxa, raïm, panís, sègol, etc. Entre els fruiters al·lògams destaquem la pomera, perera, plataner, cirerer, figuera, olivera, prunera, ametller, castanyer, avellaner i noguer.
Per aquest motiu haureu observat que és inútil plantar un sol peu de pomera o cirerer si no hi ha pels voltants algun altre exemplar que el puga pol·linitzar.
A més, si es volen guardar llavors per plantar-ne l’any següent i conservar les característiques de la varietat plantada, hem de mantindre certes distàncies entre plantes de diferents varietats per evitar la pol·linització creuada. Aquestes distàncies depenen de si la espècie és autògama o al·lògama. Així, en les tomaques i demés autògames es recomanen 5 m de distància entre diferents varietats, encara que en molts casos es poden reduir. En el cas de les al·lògames com les cols, la distància recomanada són 600 m. Hi ha altres que encara que són autógames poden ser fàcilment pol·linitzades per altres, com les albergínies i la distància és de 100 m.

Nocions de conservació de llavors
Les condicions d’emmagatzemament depenen de si les llavors pertanyen a les anomenades “ortodoxes”, resistents al dessecament i al fred o a espècies de regions més càlides o temperades, freqüentment suculentes i sense fase latent (inactiva) i que les anomenem “recalcitrants” (aquestes són una excepció a les nostres latituds, encara que hi ha algunes d’introduïdes, com el alvocat). Aquestes no es poden mantindre vives a baixes temperatures i/o deshidratades.
La gran majoria són ortodoxes, i s’ajusten a la “regla de Harrington”, segons la qual, la longevitat d’una llavor es dobla per cada reducció de 5ºC en la temperatura o per cada reducció de l’1% en el contingut d’humitat. Per aquest motiu en el principals bancs de llavors es conserven a -18ºC i amb un contingut d’humitat del 5-6%, condicions que asseguren una viabilitat del 85% durant 10 i fins a 20 anys. Sense arribar a aquests extrems, podem conservar les llavors a la nostra casa a dins de la nevera si prèviament les dessequem lo suficient i mantindre així alta viabilitat durant uns anys.
Per a moltes espècies, les llavors ja tenen continguts d’humitat baixa. Per a les demés, com les presents a les tomaques, cal extreure-les, rentar-les en un colador, i després distribuir-les en una fina capa sobre paper absorbent. Posteriorment cal assecar-les a l’ombra durant uns 3 dies (o més si les llavors són grans) o si es disposen es poden utilitzar contenidors amb silica gel.
Per altra banda, si no es disposa de fred, es poden conservar a temperatures d’uns 20 ºC si es dessequen fins a humitat ultra-baixa entre el 2-3%.
No cal oblidar que altres cultius es propaguen vegetativament, és a dir, per parts de la planta mare, com amb les carxofes, els plàtans, les patates, les maduixes o els alls.
En general, a tots els propàguls capaços de regenerar una planta, siguen llavors o fragments de la planta, se’ls anomena amb el mot germoplasma.

Accions de la Colla Ecologista d’Almassora:
-Trobada d’intercanvi de llavors locals i la seua catalogació.

-Curs de producció selecció i millora de varietats locals en agricultura ecològica

-Curs d’agricultura ecològica

-Col·laboració amb el Banc de Germoplasma de la Comunitat Valenciana (COMAV)

Plataforma Amics de La Mar d'Almassora - Una visió diferent sobre el Passeig Marítim

PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU (aquestes preguntes són una guia però podeu comentar el que vulgueu): , us proposem algunes preguntes: Què opineu sobre el Passeig ara? Qui té raó? Quines propostes fariéu?

Fa un temps (setembre de 2008) un dels MCL dedicava una de les seues seccions a dissertar sobre la veritat. Com sempre, amb una barreja d’expressions i reflexions erudites i fent gal·la d’una humilitat sobrehumana es confonia al lector que, vertaderament, no arribava a entendre a què es devia tanta cavil·lació exclusivista.
Ara, un any després, encara no encertem a endevinar el perquè d’aquesta apel·lació a la veritat. Serà que alguns "mitjans" necessiten reivindicar allò que els falta. Només cal fer una ullada al tractament de la informació respecte a Agriberia i el Passeig Marítim.
Realment, la veritat no és fàcil de definir i abasta molts àmbits de la vida humana. En el cas que ens ocupa, la veritat del periodisme o dels mitjans d’informació no s’ha de limitar a informar de manera acrítica sinó, per contra, s’ha d’intentar criticar constructivament i fer-se ressò de totes les opinions.
Com podem comprovar en Almassora, informar només en una direcció és, senzillament, alliçonar sobre allò què és bo i allò què no ho és i instruir vedelles que no pensen ni qüestionen l’ordre establert. Segons aquesta manera d’entendre la veritat, per exemple, l’ésser humà és depredador i roí per naturalesa.
En fi. Què és la veritat? La veritat és, per exemple, informar que el pàrquing no l’utilitza ningú i que li costarà a l’Ajuntament un bon grapat de milers d’euros durant una bona pila d’anys. La veritat és contar que una empresa privada es beneficiarà d’això. La veritat és sempre esbrinar on està el límit d’allò públic i allò privat i criticar quan es sobrepasse la línia.
La veritat és, també, intentar esbrinar perquè Almassora haurà de pagar un grapat de milions d’euros d’imdemnització per la construcció de la Piscina Municipal, la Residència de la Tercera Edat i l’Institut de Secundària Vila-Roja.
La veritat és recordar que la majoria dels polítics d'Almassora no es va oposar a l’ampliació del Port de Castelló com sí que ho van fer més de 3.000 persones presentant al·legacions al projecte. La veritat és donar veu a les 1200 persones que van presentar al·legacions contra Agriberia i no al seu gerent. La veritat és qüestionar el sou milionari de dos regidors del partit que governa. La veritat és retransmetre el Plenari o, al menys, fer un seguiment rigorós del que allà es parla. La veritat és dir que la majoria absoluta del PP de 2003 va ser només per 4 vots. La veritat és intentar esbrinar perquè centenars de persones deixen de votar el PSPV, principal partit de l'oposició, d'unes eleccions a unes altres. La veritat és preguntar-se com un partit que no fa campanya ni presenta cap almassorí a les llistes (EU) obté més d'un centenar de vots. La veritat és fer preguntes compromeses als polítics i demanar-los explicacions.
La veritat és criticar la política de desmantellament cultural que s’ha aplicat durant els últims anys. La veritat és reivindicar activitats minoritàries per a que una part de la població no es senta discriminada. La veritat és preguntar-se perquè els xiquets de les escoles van deixar d’anar a la Biblioteca Pública de manera sobtada a partir de setembre de 2003. La veritat és averiguar perquè la cultura s’ha discriminat tan descaradament en els últims anys.
LA VERITAT ÉS PREGUNTAR-SE PERQUÈ L'AJUNTAMENT HA CALLAT I NO HA DEMANAT PERDÓ QUAN ELS TRIBUNALS LI HAN DONAT LA RAÓ A MARGARITA SERRA QUE EL 2004 VA QUERELLAR-SE CONTRA EL CONSISTORI PER HAVER "MUTIL·LAT", EN UNA ACTUACIÓ URBANÍSTICA, PART DEL JARDÍ DE LA SEUA CASA "PROTEGIDA".
La veritat és valorar perquè s’ha hagut de reconstruir la façana de l’institut Vila-Roja només uns anys després d’inaugurar-ne i buscar-ne els responsables.
LA VERITAT ÉS EXPLICAR PERQUÈ LES OBRES DEL CP ERRANDO VILAR S'HAN RETARDAT UN ANY I, ARA, ELS XIQUETS I XIQUETES NO PODEN ACUDIR AL MENJADOR PER DEFICIÈNCIES TÈCNIQUES. I, SOBRE TOT, BUSCAR I MOSTRAR A LA SOCIETAT ELS RESPONSABLES.
La veritat és qüestionar la política de protecció de la Vila, inclosa en el Registre General de Bens d’Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol amb la categoria de Monument. La veritat és criticar la falta de protecció pública del patrimoni cultural i arquitectònic del nostre poble i no promocionar turísticament i econòmicament aquells recursos dels quals disposem. La veritat és explicar perquè el carrer Darremur ara ha canviat de nom.
La veritat és explicar detalladament quin és el sistema d’adjudicació de les parades del Mercat. La veritat és criticar obertament l’increment del preu de la piscina municipal i preguntar-se perquè l’alcalde ens compara amb Barcelona. La veritat és interessar-se perquè molts almassorins ens veiem obligats a practicar esport fóra del nostre poble.
La veritat és reconèixer el treball dels ecologistes en la protecció de Les Goles. La veritat és fer un seguiment dels nivells reals de contaminació atmosfèrica que suporta el terme d’Almassora.
La veritat? Sí, i en majúscules... però la veritat de respectar la dignitat del nostre poble i dels seus ciutadans i no només la d’aquells que voten en un sentit, ni només la d’aquells que voten, sinó la de tots. La veritat és que l’estima per Almassora és més gran i ens resignem a veure com la manipulen i la desvirtuen gratuïtament.
PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU (aquestes preguntes són una guia però podeu comentar el que vulgueu): quines "veritats" més coneixeu? Què opineu de la "veritat" a Almassora?