Ecologistes d'Almassora

Aquesta famosa oració castellana ens va molt bé per a felicitar-nos per l'èxit d'aquest blog. No som massa d'exaltar les nostres virtuts però, en vista dels resultats del comptador de visites que ara fa un mes (26 de febrer de 2010) vam inaugurar, 500 vistes en només 28 dies són més del que podiem esperar.
En realitat, fa dos anys que vam començar. Amb molta humilitat, sense publicitat en altres mitjans; només el treball d'oferir una altra visió d'Almassora. Pot ser no toquem tots els temes d'actualitat (el nostre treball és altruïsta, sense pagar a ningú pel que apareix ací escrit) i, fins i tot, ens falta la manera periodística de buscar personatges i preguntar directament sobre les informacions. Però, aquest treball el fan els periodistes de veritat. Nosaltres informem amb opinió sobre diferents temes i tractem de donar una altra rigorositat.
Gràcies a tots i, com diem vulgarment en la nostra llengua: a qui li pique, que es rasque.

Diferents titulars per a una mateixa notícia ens donen una idea del partit al qual recolza (PP o PSPV-PSOE) cada mitjà... En fi, ara resultarà (després de tants anys de debats i acusacions) que la polèmica del Cuartel de la Guardia Civil es resumeix a que el Ministeri de l'Interior no té recursos econòmics. Cadascú que pense el que vulga:

El cuartel de la Benemérita de Almassora, aún en el aire (El Periódico Mediterráneo- 20/03/2010 )

El recorte de fondos estatales deja en el aire el nuevo cuartel de Almassora (Levante, 20/03/2010)

Interior condiciona la construcción del cuartel de Almassora a la “disponibilidad presupuestaria” (Las Provincias, 19/03/2010)

Interior condiciona la construcción del cuartel de Almassora a la “disponibilidad presupuestaria” (Cope, 19/03/2010)

Almassora afirma que Interior condiciona la ejecución del cuartel a la "disponibilidad presupuestaria" (Radio Castellón Cadena Ser, 19/03/2010)

Pròximament intentarem el·laborar un dossier de premsa sobre aquest culebró.

Por Raúl Pons, escritor y geógrafo y Vicent Boix, escritor, autor de “El parque de las hamacas” http://www.elparquedelashamacas.org/

INTRODUCCIÓN
Usar hoy en día conceptos como burguesía, proletariado, movimiento obrero o modelo de explotación capitalista puede ser visto, en distintos ámbitos, como una ofensa por considerarse esta terminología anticuada, pasada de moda y carca. Y nada más lejos de la realidad pues nos parece que, después de reflexionar someramente sobre el devenir histórico desde principios del siglo XX, nadie debería perder de vista esta jerga y mucho menos olvidarla porque, justamente, en el olvido se basa la clase dominante para que los explotados no cuestionen el orden de las cosas (como lo hacían antaño, por ejemplo, luchando en la calle). La crisis financiera, la crisis económica, la alimentaria, la energética y el recrudecimiento de la ecológica, muestran sin duda que el sistema capitalista industrialista, está tocando fondo.

Aún cuando quisiéramos abordar más profundamente la cuestión económica y social, el tema que nos ocupa se ciñe al ámbito de la política, aunque tiene ésta una trascendencia social e ideológica de gran calado que conviene analizar con detenimiento[1].

Precisamente, el origen de este estudio nace en las elecciones generales de 2008, justo después de la soberbia con que el presidente del gobierno español tomó posesión de su cargo, anunciando voluntad de diálogo pero sin negociar contenidos programáticos con ninguna fuerza política y justo después de observar claras disfunciones entre el número de votos obtenidos y su representación final en el Hemiciclo de diferentes partidos políticos. Y, ahora, dos años después, encontramos la justificación de este artículo, justo después de saber que la subcomisión del Congreso encargada de estudiar posibles modificaciones de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG) ha cerrado las puertas a que se introduzcan cambios sustanciales en el sistema que mejoren la representatividad y cualifiquen, así, nuestra democracia. Nuevamente, la derecha españolista aliada con la derecha regionalista (PP+PSOE+CiU+PNV) han bloqueado una reforma necesaria que desoye, incluso, un dictamen del Consejo de Estado que propone diversas fórmulas[2].

Por consiguiente, sabiendo que uno de los pilares (aunque no el único) en que se sustenta el actual modelo capitalista es el sistema electoral, que siempre favorece a las élites económicas en perjuicio de las mayorías trabajadoras, a continuación proponemos una serie de métodos más coherentes. No hace falta ser licenciado en Ciencias Políticas o tener un doctorado en Política Internacional para saber que el mecanismo de elecciones español es injusto, incoherente, despótico, y, en cierta manera, antiguo y decimonónico.

Así, aunque puede parecer un poco desmesurado todo este listado de apelativos descalificativos, a la vista de los resultados que a continuación detallamos, no puede ser tildado con otros adjetivos. El análisis se basa en el método actualmente vigente de asignación de escaños (M0) y en tres simulaciones que se proponen o bien como alternativa, o bien como metodologías más adecuadas a la realidad plural que pretenden hacernos creer (M1, M2, M3). En realidad, hemos preferido no proponer fórmulas demasiado complicadas y nos ceñimos a métodos claros y sencillos que proporcionan resultados radicalmente diferentes.
[1] Los signos de que cada vez se hace más evidente y asfixiante la presión y opresión económica de la clase obrera a la que se cobra y roba por todo podrían empezar por: inseguridad laboral e inestabilidad salarial (los empresarias pueden disponer casi libremente de ese poder), privatización encubierta de la educación y la sanidad, feudalización de los transportes (gasolina, ITV, permiso de circulación, aparcamientos, revisiones y averías, autopistas, seguros, etc.), privatización del ocio (cada vez se pueden ver menos partidos de futbol gratis), etc…
[2] Un análisis muy acertado lo encontraréis en Las deficiencias democráticas de España (I): El sistema electoral a vista de pájaro

Podeu llegir l'article sencer a http://www.elparquedelashamacas.org/html/descabello.html,
i amb annexes a http://www.elparquedelashamacas.org/PDF/Descabello.pdf

Les famílies volen un altre institut

I després volen aigua de l'Ebre...

Quin desastre

Qui en dona més?

Precaució...

Ha desaparegut el Port de Castelló?

En oblicu...

Dunes de sorra

Dunes de pedra

Després del temporal...

Paisatge almassorí després de la crisi

No m'ho puc creure (I)

No m'ho puc creure (II)

Col·legi abandonat
Carrer abandonat (?)

Sí, la mar ‘i’ la Mediterrània. No parle de la mar Mediterrània, sinó d’aquesta mar nostra, la d’Almassora, i d’un carrer promés fa 30 anys. Que la mar no té marges ho saben tots; que el Port no deixa de crèixer i d’impedir que passe l’arena nostra, també. El resultat no pot ser altre que el risc continuat de saber que cada llevantada la mar se n’ix perquè, cada vegada més, tenim menys protecció, menys sediments que s’acumulen a la costa. També ho saben els de la Serratella de Borriana: l’arena es queda al nord del port i bateja l’Arenal; al sud a patir. I nosaltres som al sud d’un port que només pateix pel seu benefici, que no és el de tots. I quan van fer les noves esculleres, algú va permetre que s’emportaren les roques de les esculleres antigues per no haver de comprar-les en una pedrera i transportar-les. Més beneficis per a uns amb la justificació d’un menor impacte visual (potser mai s’han adonat de l’impacte visual del port i els seus fumerals, de les torres, sitges, boles i edificacions d’amable silueta..)
I què pinta l’avinguda Mediterrània amb tot açò? Jo t’ho diré! Resulta que en aquell pla del 1979-80, que va substituir l’enyorat PGOU d’EUSA (Déu sap perquè se’l van carregar!) hom va dissenyar una avinguda que havia d’estar acabada al 1984. Total només han passat 26 anys i tots els ajuntaments de cada legislatura. L’avinguda, esdevinguda carreró en alguns trams, ha patit revoltes interessades i desviacions intencionades però encara, després de 30 anys, no ha aconseguit acabar-se. Fa molts anys que se sap i alguns tècnics han entrat a l’ajuntament amb la justificació de dedicar-se exclusivament a solventar aquest tram, però, no sabem per què, les promeses de cada any resten en l’oblit.
Sí, però que té que vore amb la mar? Jo t’ho diré: Vés per on, hi ha un seguit de veïns a vora mar, que si la llevantada persisteix i omple de pedra el Muro, no tindrà per on eixir perquè la Mediterrània no està acabada. I del carrer, la culpa no la té Zapatero!
Jesús Bernat, veí de vora mar*

Ací teniu una altra perla mediàtica que l'alcalde d'Almassora, Vicente Casanova, ha filtrat fa pocs dies. En veritat, el màxim responsable de l'Ajuntament sembla patir una autèntica mania persecutòria i, en absència d'oposició política (no per no haver-la sinò perquè està callada o no sap com fer-se escoltar), s'inventa escepticismes i pel·lícules estranyes i antiquades.
Ara és el nou Centre de Salut: “Tendremos un nuevo centro de salud, pese a los escépticos” (Almassora - 10 de març de 2010) però en altres ocasions l'alcalde ha buscat monstres on no hi havien, faltant al respecte a un part de la ciutadania. Per exemple, titllant d'alternativos (com si fòs un insult) a persones que han dedicat molts esforços a oferir unes festes diferents al model tradicional.
És clar que alguns no porten molt bé això de la democràcia, en la que totes les persones són lliures de pensar el que vullguen (a diferència d'altres èpoques) i fan d'aquell lema cristià El que no está conmigo está contra mí (Lc 11, 14-23) un dogma de fe.
En fi. Quan parla de escépticos no sabem ben bé a qui es refereix: si a gent que està en contra del Centre de Salut -sic; si als socialistes, ecologistes, naturalistes, anarquistes, o als @.istes en general; si a persones que pensen que serà difícil que estiga construït l'edifici en tant poc de temps; o, simplement, a ciutadans i ciutadanes que no creuen en la seua paraula [perquè ja saben que altres vegades no ha dit la veritat].
En tot cas, mai no ens resignarem a que aquesta visió de la política s'acomode en la nostra societat i, per això, criticarem sempre una manera d'actuar que sempre busca responsables a la seua esquerra i en el color roig mai en la pròpia casa.
PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU: Penseu que l'alcalde necessitaria una oposició política un poc més cridanera per fer-li una oposició real? O potser hi ha gent que realment pense que no es construirà el Centre de Salut?

La desembocadura del río Millars convive con vertederos ilegales (El Periódico Mediterráneo - 7 de març de 2010)

El mejillón cebra se extiende por el Millars y prohíben la navegación (El Periódico Mediterráneo - 12 de març de 2010)

La CHJ prohibe navegar por el Mijares tras la expansión del mejillón cebra (Levante de Castelló, 13 de març de 2010)

LA PLATAFORMA D'ALMASSORA AMICS DE LA MAR, davant els aconteixements ocorreguts a la platja d'Almassora des del setembre passat, amb unes inundacions i set temporals, vol manifestar:

1) la seua impotència i tristesa, i
2) que no comprén cóm s'ha pogut aplegar a aquesta situació de desprotecció tan greu; com se'ns ha oblidat de manera reiterada i continuada des de fa anys, i com, encara ara, després de tot el que està passant a la nostra mar, hem d'esperar fins l'any 2012 una regeneració definitiva.

Volem dir, i ben fort, que quan es parla d'urgència, eficàcia i emergència no pot ser a 2 ó 3 anys vista. És reialment lamentable la inoperància dels procediments administratius, polítics i, ens atreviriem a dir, medi-ambientals davant aquesta catastrofe marítima. Tenim veïns en perill greu, propietats contínuament atacades per la mar i risc d'erosió apreciable i reconegut pel mateix cap de Costes Ignacio Gil, causat pel Port de Castelló, que, segons les seues pròpies paraules"impedeix la sedimentació del nostre fons marí de manera natural perquè el Port actua de barrera total".

Exigim, i també ben fort i ben alt, que el Port de Castelló assolisca la responsabilitat que té en el nostre mal i dedique, de manera urgent, ràpida i eficaç, part de les seues ganàncies econòmiques a restaurar i protegir JA la nostra mar, que es troba ferida i en perill de mort.

PLATAFORMA D'ALMASSORA AMICS DE LA MAR I ASOCIACIÓN VECINOS DE LA PLAYA DE ALMAZORA

Xarxa d’Agroecologia de Castelló i Colla Ecologista d’Almassora

De vegades, la discussió política d'aquest poble ens supera. El debat ideològic és tan erudit a Almassora que no sabem com interpretar la notícia de que l'Ajuntament ha decidit recuperar el nostre símbol per excel·lència (l'escut) d'acord amb una llei vigent des de 1966, és a dir, de l'etapa franquista (en la que, segons alguns almassorins i almassorines de bona casa "es vivia millor").
Vertaderament, aquest Ajuntament democràtic demostra tindre una memòria històrica selectiva.
Sense comentaris: Almassora recupera su escudo de 1966