Ecologistes d'Almassora

No sé si us interessa o si us n'heu adonat, però des de que va començar el Mundial de futbol de Sudàfrica, alguna cosa ha canviat en el paisatge habitual d'Almassora... I, a mesura que la Selecció Espanyola guanya un partit el panorama es torna més pintoresc: molts balcons han aparegut engalanats amb banderes espanyoles amb l'escut constitucional (afortunadament).

Aquest fet pot ser notícia perquè no recordem coses similars abans al nostre poble. De fet, aquesta mostra d'eufòria pot tindre moltes lectures però una de les més simples és: a la gent li agrada el futbol i reaferma els seus sentiments penjant un troç de tela roig i groc amb un dibuixet en el centre. I ací hauríem acabat... si no fós que a algunes persones ens agrada treure-li punta a tot i ens agrada reflexionar sobre les coses que passen a casa nostra.

En veritat, aquest és un tema menor però, abans de continuar, us demanaríem que, tot i si sou molt patriotes espanyols com si no ho sou, deixeu de banda la omnipresent política partidista i penseu només en això que escrivim. No per res (el que escriu li agrada el futbol, veu tots els partits de la roja i li agradaria que guanyara Espanya la competició perquè juga molt bé al futbol) sinò perquè l'abast del present article és només el que és: que el futbol (clubs, federacions, multinacionals de roba i mitjans de comunicació) està per sobre de les ideologies i que ha sabut imposar la seua lògica capitalista per a guanyar diners, sense fer distinció de classes socials o dificultats econòmiques i drames personals i mostrar que és capaç d'unir sensibilitats amb l'objectiu d'incrementar els beneficis.

És a dir, en temps de crisi (sobretot) el futbol és capaç d'alienar-nos dels nostres problemes individuals i col·lectius. Els qui controlen el món del futbol ho saben i per això s'hi volquen tant. El que hauríem de saber la massa és que aquest negoci és possible gràcies a que ens agrada oblidar-nos dels nostres lios ni que siga per unes hores.

En fí. A alguns ens resulta una mica estrany veure tantes banderes espanyoles penjades al balcons perquè encara ens costa esborrar les connotacions ideològiques que té al darrere això. Us he de dir que aquestes expresions patriòtiques en altres països (França, Itàlia, etc.) queden fins i tot agradables a vista. Però ací aquesta exaltació de la bandera encara impacta a molta gent perquè sempre l'hem associada a ideologies dretanes i retrògrades poc demòcratiques.

Es veu que ara, amb tants anys de democràcia s'han aparcat els complexos (potser perquè una bona part desconeix la Història Contemporània d'Espanya) i la gent demostra sense vergonya ni agravis els seus sentiments. En tot cas, a la nostra terra, a alguns encara ens produeix urticaria sentiment nacional indisoluble però el respectem i ens hi acostumem; al capdavall la llibertat d'expressió és un principi democràtic i de llibertat.

Però, això és el que hi ha. Ens consola pensar que no són expressions polítiques el que penja de les cases sinò una mostra d'alegria esportiva que no anirà més enllà de l'11 de juliol... o potser sí aquesta moda de protestar i reclamar coses (per exemple, el rebuig del macroinstitut i altres) és una nova expressió social, una mica passiva però, al cap i a la fi, lliure.