Ecologistes d'Almassora

L'altre dia, un passeig de mitja hora pel poble me va alertar sobre una realitat innegable que, no per haver assumit i interioritzat durant anys i anys, deixa de sorprendre: Almassora s'ha convertit en una ciutat trista, bruta, amb poca ànima, amb poca vida, molt poc dinàmica i sense quasi perspectives de futur més enllà d'allotjar milers de persones que no entenen la raó de ser almassorina.
El paràgraf anterior, no us ho negarem, sembla molt tradicionalista o conservador, fins i tot, podria ser exageradament xovinista però no ens deixem portar per les aparences. Imagineu que eixiu al carrer i, a dos metres de la porta, us trobeu amb un vòmit (d'algú que es trobava malalt i no ha tingut més remei que tirar allò que el seu estòmac ha rebutjat). Més endavant, superat el primer entrebanc, esteu molt prop d'esclafar un excrement de gos (o gossa) i que, precisament per evitar l'angunia del "mal pas" poseu el peu sobre uns dàtils (o el fruit de les palmeres) de la plaça per on travesseu.
Uns metres després, aliviat per haver eixit viu de la jungla anterior, comenceu a donar-li voltes al cap i comenceu a fer un inventari visual de tot allò que us trobeu pel terra: cigarretes, paquets de cigarretes, pells de pipes, pells de plàtan, clotxines, llaunes de beguda, llaunes de menjar, papers diversos, bitllets de tren, saliva, borses de plàstic, borses de paper... de tot menys diners.
Prou malmés, alces la vista i el panorama que et trobes no alleugera el teu pesar: contenidors cremats, contenidors bruts, contenidors trencats, contenidors gens higiènics i molt pudents; façanes abandonades, façanes brutes, façanes en runes; obres inacabades; cables de llum penjant; postes de llum que impedeixen el trànsit a peu; cartells de "se vende", "se alquila", "se traspasa"; cases buides, edificis buits...
Finalment, intentes escoltar el soroll i (no sabem si per què és dissabte o per què) ni això s'escolta. El poble és silenciòs. En realitat, no hi ha pràcticament gent al carrer. El silenci ho inunda tot (bé, a l'estiu és el silenci i l'olor de Canet). Pot ser és la única cosa positiva d'aquest relat trist, angoixòs, patètic... i, no obstant, real.
Almassora ja és una ciutat dormitori. Fa més de 10 anys que hi caminàvem en aquesta direcció i, finalment, hem arribat. En tot cas, aquesta no és la última estació sinò, més bé, hauria de ser la primera. Al menys, amb l'objectiu de conservar allò que un dia ens va identificar com a poble, allò que ens unia a un projecte comú que avui s'ha diluit i que només queda als llibres i a la memòria, hauriem d'esforçar-nos per tornar a fer un poble, més enllà de la simple convivència.
Un poble és més la gestió de les necessitats individuals; un poble és un projecte en comú, unes tradicions, unes perspectives, unes il·lusions; un poble ha d'acollir a les persones que venen de fora per a aconseguir que s'integren. Amb el panorama que hem descrit abans difícilment les persones nouvingudes voldran integrar-s'hi. Un poble que no té cura de la seua imatge no pot sobreviure. Almassora n'és un exemple.

PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU: Penseu que Almassora és així? És exagerat? Com és Almassora? Quina visió tenen els que venen de fora? Qué farieu?