-1(1).jpg)
La “Casa del Sucrer” o l’estrany cas d’una persona que va voler respectar íntegrament el seu patrimoni
September 16th, 2009 | 
Anónimo
L’immoble situat en el número 11 del carrer de sant Mateu d’Almassora és un d’aquells edificis que formen part del nostre paisatge urbà més típic i que si, per alguna raó no estiguera, la ciutat seguiria existint però hauria perdut bona part de la seua identitat (com ha passat amb altres edificis que ja hem comentat en altres ocasions). No de bades, aquesta vivenda unifamiliar d’estil eclèctic, la construcció de la qual es remunta als anys trenta del segle passat, figura (o figurava, perquè li hem perdut la pista) en la fitxa núm. 46 del Catàleg de Bens i Espais Protegits de Almassora.
Segons consta en la documentació elaborada pel Col•legi d’Arquitectes de Castelló (i a la qual hem tingut accés), “se trata de un edificio prismático, de dos plantas, y gran alero voladizo... que sigue un estilo ecléctico, con elementos de lenguaje clasicista”. Per a l’afamat gremi, redactor del Catàleg, “el elemento más característico del edificio es el gran alero del tejado” encara que “el jardín es también una pieza importante en el entorno”, sense la qual “no se entendería el edificio si no es rodeado de espacio libre y verde... con una vegetación que complementa, enriquece y refuerza el carácter de la vivienda”.
Fins principis de 2004, el seu estat de conservació era immillorable i la família Serra Escorihuela encara el utilitzava per a reunir-se habitualment. Fins i tot, Margarita Serra, metgessa jubilada i filla del que va ser durant 30 anys jutge de pau d’Almassora, Roberto Serra, hi viu.
En veritat, si bé per fora té un excel•lent aspecte, quan el visitant hi entra es desplaça a altres èpoques, en un ambient ben cuidat, acollidor y, fins i tot, fantasiós. És la mateixa sensació que quan entres en una casa – museu d’algun personatge famós. De fet, el paviment, la fusteria, les vidrieres, les escaioles tallades, els sostres y la escala conserven, aproximadament, el seu aspecte original.
Però, passant per sobre de la propietària, per sobre del que deia el Col•legi d’Arquitectes (“se considera importante la pervivencia del jardín en su conjunto”) i fent cas omís al sentit comú, l’Ajuntament d’Almassora va tirar endavant el Pla de Reforma Interior de la Sèquia Parra i va enderrocar la paret sud del jardí, va mutilar la casa i, de passada, va atemptar novament contra el Patrimoni del poble.
Ara, afortunadament la justícia li ha donat la raó a Margarita. De vegades, la justícia ens sorprèn amb sentències justes. Suposem que a l’Ajuntament haver perdut una altra vegada un judici contra el veïnat no li importa; ja està acostumat a perdre.
En fi. A propòsit d’aquest afer es va intentar crear una Plataforma en defensa del Patrimoni d’Almassora; els ànims i la passió de la gent, però, es van anar gelant. I no va anar enlloc. La propietària, Margarita Serra, no obstant, va lluitar i va triomfar. Enhorabona per lluitar i dignificar part del Patrimoni col·lectiu. Potser, per passar pàgina, podrien incloure la Casa del Sucrer dins dels recorreguts de l’Oficina de Turisme. Seria massa!
PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU (aquestes preguntes són una guia però podeu comentar el que vulgueu): coneixeu la Casa del Sucrer? Ha actuat bé l'Ajuntament? Actuariéu igual si la propietat fora vostra? Conteu anècdotes sobre aquesta casa.
Segons consta en la documentació elaborada pel Col•legi d’Arquitectes de Castelló (i a la qual hem tingut accés), “se trata de un edificio prismático, de dos plantas, y gran alero voladizo... que sigue un estilo ecléctico, con elementos de lenguaje clasicista”. Per a l’afamat gremi, redactor del Catàleg, “el elemento más característico del edificio es el gran alero del tejado” encara que “el jardín es también una pieza importante en el entorno”, sense la qual “no se entendería el edificio si no es rodeado de espacio libre y verde... con una vegetación que complementa, enriquece y refuerza el carácter de la vivienda”.
Fins principis de 2004, el seu estat de conservació era immillorable i la família Serra Escorihuela encara el utilitzava per a reunir-se habitualment. Fins i tot, Margarita Serra, metgessa jubilada i filla del que va ser durant 30 anys jutge de pau d’Almassora, Roberto Serra, hi viu.
En veritat, si bé per fora té un excel•lent aspecte, quan el visitant hi entra es desplaça a altres èpoques, en un ambient ben cuidat, acollidor y, fins i tot, fantasiós. És la mateixa sensació que quan entres en una casa – museu d’algun personatge famós. De fet, el paviment, la fusteria, les vidrieres, les escaioles tallades, els sostres y la escala conserven, aproximadament, el seu aspecte original.
Però, passant per sobre de la propietària, per sobre del que deia el Col•legi d’Arquitectes (“se considera importante la pervivencia del jardín en su conjunto”) i fent cas omís al sentit comú, l’Ajuntament d’Almassora va tirar endavant el Pla de Reforma Interior de la Sèquia Parra i va enderrocar la paret sud del jardí, va mutilar la casa i, de passada, va atemptar novament contra el Patrimoni del poble.
Ara, afortunadament la justícia li ha donat la raó a Margarita. De vegades, la justícia ens sorprèn amb sentències justes. Suposem que a l’Ajuntament haver perdut una altra vegada un judici contra el veïnat no li importa; ja està acostumat a perdre.
En fi. A propòsit d’aquest afer es va intentar crear una Plataforma en defensa del Patrimoni d’Almassora; els ànims i la passió de la gent, però, es van anar gelant. I no va anar enlloc. La propietària, Margarita Serra, no obstant, va lluitar i va triomfar. Enhorabona per lluitar i dignificar part del Patrimoni col·lectiu. Potser, per passar pàgina, podrien incloure la Casa del Sucrer dins dels recorreguts de l’Oficina de Turisme. Seria massa!
PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU (aquestes preguntes són una guia però podeu comentar el que vulgueu): coneixeu la Casa del Sucrer? Ha actuat bé l'Ajuntament? Actuariéu igual si la propietat fora vostra? Conteu anècdotes sobre aquesta casa.
