Durant les últimes dècades, hem estat testimonis directes i perplexos de la desaparició d'una part important del patrimoni material d'Almassora (arquitectònic i cultural). Sense fer quasi soroll, hem vist com s’han malmès i deteriorat algunes construccions que s’havien erigit com autèntics símbols de la nostra identitat i que es podrien haver protegit sense massa problemes. La nostra desídia generalitzada ha fet possible que molts edificis emblemàtics ja no siguen patrimoni real sinò que han passat a ser part de l'imaginari col·lectiu que, amb el temps, desapareixerà. I, amb això, Almassora perdrà la una bona part de la seua essència.
Parlem de l’antic Cardenal Cisneros, els magatzems de taronges del carrer Sant Ferran, la Casa de l’Oficialitat de la Vila (protegida però sense funció pública), les muralles, la Casa de les Reixes, les Revalladores, el cinema del carrer l’Alcora, la Xocolatera Industrial, l’edifici de la Lechera, les Carotes, l’edifici de l’Ajuntament dels anys 60, les portes de ferro del Mercat Municipal, l’Ajuntament Vell, la casa del Jutge, etc.).
També hem vist amb llàstima caure i agonitzar l’agricultura, que sense cap dubte, ha sigut la màxima manifestació econòmica, social i cultural del nostre poble, comarca i regió en les dècades passades. Ningú no s’ha preocupat, ningú no demana cap tipus de protecció i els autoproclamats defensors de les tradicions miren cap a un altre lloc. Tampoc ningú soluciona els motius que cimenten la crisi agrícola, que àmpliament han sigut assenyalats per totes les organitzacions agràries de l’estat espanyol, davant el silenci, cinisme i complicitat dels dos partits més importants que a fi de comptes són els que, gràcies a les seves decisions politiques, han soterrat l’agricultura tradicional i camperola.
Aquest article, però, no parla del Patrimoni arquitectònic i agrícola (del primer ja hem parlat en altres ocasions i del segon fiquem el nostre gra de sorra en les fires d’agroecologia) sinò del Patrimoni Cultural i, en concret, de l'acord municipal de l'Ajuntament d'Almassora per a inscriure els bous al carrer en l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. La decisió plenària va sorgir de la proposta de l’Asociación de Peñas Taurinas de Almassora (APTA) que representen a un pilot de gent i que legítimament, com fem altres col·lectius locals, intenta defendre les seues reivindicacions.
Amb això, volem deixar clar que, en contra del què pensen alguns, mai se'ns acudiria utilitzar la demagògia barruera per a titllar als aficionats i aficionades de males persones o incultes, pel fet d'anar als bous. No. Aquesta no és la nostra línia. I qui pense el contrari està molt enganyat. Nosaltres (algunes de les persones contràries als espectacles taurins) només demanem un debat públic i respecte a les nostres idees que no van en contra de ningú. Només això. La resta són invencions mediàtiques manipulades i amb mala bava.
És a dir, no pretenem polemitzar per polemitzar sinó que volem aportar una altra visió, crítica, és cert, a l'opinió majoritàriament taurina del nostre poble per a que no puguem dir que hem viscut amb desídia un tema, al nostre entendre, tan important. No podem oblidar, que són aquestes discussions socials amb rerefons ideològic les que ajuden a definir la democràcia perquè més enllà de la mera gestió municipal (impostos, recaptació, etc.) un poble necessita debats oberts per definir-se i avançar. I, com que aquest acarament social no s’ha produït, us proposem un simple acte de cavil·lació.
Aquestos dubtes es van esvair quan vam llegir a l'interior de la notícia el següent paràgraf: "El Ayuntamiento de Almassora trasladará a las Consellerias de Cultura y Gobernación de la Generalitat Valenciana, así como al Consejo de Patrimonio Histórico de la Comunidad Valenciana a fin de que los festejos de “bous al carrer” sean inscritos como elementos integrantes del Inventario del Patrimonio Cultural Inmaterial. La resolución, aprobada ayer en pleno con el respaldo de todos los miembros de la corporación, será remitida esta misma semana a las diferentes Administraciones públicas con el objetivo de obtener una declaración que tiene valor tanto en ámbito autonómico como nacional".
Precisament, és l'efecte manipulador del titular l'origen de tot plegat. És veritat, que nosaltres sempre som crítics amb el què passa a Almassora. Potser, fins i tot, massa. Però això no treu que vulguem puntualitzar la decisió de l'Ajuntament per dues raons:
a) Per la unanimitat dels partits polítics a l'hora de recolzar la iniciativa d'APTA sense discrepàncies ni matisos. Potser, la pressió electoral és massa important perquè els actes taurins arrosseguen molta gent i sembla haver influit en els nostres polítics, incapaços de mostrar discordances d’opinió. Ens sobta, però, que cap d'ells presentara la idea de declarar els bous com a Patrimoni Cultural Immaterial en el seu programa electoral, quan aquestes iniciatives ja s'havien plantejat en altres llocs abans d'eleccions. No obstant això, estan en el seu dret d'acceptar propostes ciutadanes en qualsevol moment.
Amb tot, ens crida molt més l'atenció el fet que cap dels responsables polítics que apareixen donant la benvinguda en el Programa de Festes del Roser fa cap al·lusió explícita als espectacles taurins com a eix vertebrador dels actes. Aleshores, observem una contradicció perquè si els bous al carrer que centren la majoria del programa previst no mereixen la lloança dels màxims responsables públics, on queda la seua importància cultural? No ho entenem.
b) Per les motivacions al·legades pel regidor de Festes (nouvingut en la funció pública) quan diu que la “festa” dels bous deu ser preservada i conservada en el temps, per evitar la seua pèrdua, ja que es tracta d’un esdeveniment que forma part de la nostra història, de la nostra identitat. Si tan nostra és i tan arrelada està, quina por hi ha de que s’acabe? Aquesta inseguretat sobre la continuïtat de la “festa” mereix, almenys, un toc d'atenció perquè si s’està tan segur que és una tradició tan fabulosa, perquè dubten? Quina necessitat tenen de blindar-la, com diuen alguns mitjans? És que alguna cosa és negativa en la “festa”? O potser serà que saben que una part de la ciutadania no veu amb bons ulls i té por que la tradició s’acabe quan els equilibris del poder canvien. Aleshores, on està la identitat? O serà que només caben les aficions i les idees d’alguns en la definició de la nostra identitat i les altres s’exclouen?
Nosaltres, com molta gent, pensem que quan el nou regidor es refereix a que la “festa” dels bous determina la nostra identitat, s’equivoca... i molt. En nom de qui parla el regidor? Per què són els bous al carrer una senyal d'identitat si molta gent en aquest poble no es sent identificada amb els actes taurins? Recordem que gràcies a l'actual disseny de les festes hi ha un major nombre d'actes taurins en detriment d'actes culturals i infantils.
Amb tot, pensem que l'afimació categòrica de que els bous al carrer ens identifiquen com a poble és una frivolitat perquè àixò deixa fora a una part important de la ciutadania, que s’identifica amb Almassora igualment i que es consideren almassorins o almassorines fins la medul·la. Aquesta gent pensa que els actes taurins no haurien de suposar el centre de les festes patronals sinò només una part.
Aleshores, és un fet que l'actual model de festes crea malestar des de fa molts anys (fins i tot entre la gent que hi participa en els actes taurins) i són moltes les persones que preferirien una varietat d’espectacles més ampla. Per tant, i això no ens ho inventem, aquesta suposada festa identitària de mostrar un bou al carrer ho és perquè no hi ha altres alternatives.
Així, ens trobem, d'una banda moltes persones que no tenen més remei que anar als bous per falta d'altres propostes festives. Una frase ben significativa que ho resumeix seria: "aniré al bou i voré a fulanito perquè és l'única manera de vore'l durant tot l'any". Aquestos participants passius els donaria igual anar als bous que a un altra mena de diversió... si els l’oferiren.
D'altra banda, tenim unes altres persones, menys que les anteriors, que són contràries a qualsevol mena d’espectacles en què els animals pateixen. Aquest tipus de gent, no pot participar de les festes i, tot i sentir-se part del poble i membres actius de la comunitat i almassorins medul·lars, no tenen més remei que absentar-se. I això només significa que els han fet fora de casa seva perquè el model de festes patronals no es negocia amb grups minoritaris. Una part d’aquest grup exclòs, fins i tot, cansat de no poder participar ha intentat oferir unes festes alternatives però l’Ajuntament els ho ha impedit reiteradament.
En aquest context, l’article 2 del Text de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO entén per patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques –juntament, amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguen como a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seua interacció amb la natura i la seua història, infonent un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte per la diversitat cultural i la creativitat humana ... se tindrà en compte únicament el patrimoni cultural immaterial que siga compatible con los instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.
En aquest sentit, i contravenint l’esperit de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, resulta que la “festa” dels bous no suposa un factor de desenvolupament sostenible ni de respecte mutu entre grups i individus perquè provoquen un enfrontament social (no violent, per cert) amb la consegüent exclusió de determinats grups de gent com a conseqüència del privilegi d’un altre grup.
Igualment, i aquest és el vertader quid de la qüestió, hem de tenir present que una part de la nostra comunitat pensa que els espectacles amb animals amb l’únic objectiu d’aconseguir la diversió humana a costa del patiment (major o menor) d’altres éssers vius s’oposa frontalment a l’esperit de la Declaració Internacional dels Drets dels Animals (ratificada per la UNESCO el 21 d’octubre de 1989).
Per tant, cap tipus de maltractament es podria considerar com un bé cultural, al menys segons la nostra opinió, perquè d'acord amb la UNESCO en la seua Declaració de Mèxic de 1982, la cultura dona a l’ésser humà la capacitat de reflexionar sobre ell mateix i la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos...
I, certament, els “espectacles” taurins no busquen cap d’aquestes qüestions; més bé, al contrari: en lloc d’enriquir la diversitat cultural, el que fan és confondre sobre la vertadera dimensió artística perquè exhibir animals i fer-los patir no exercita la creativitat humana, precisament [almenys, aquesta és l'opinió de molta gent que s'hauria de tenir present].
Tot i això, hem d'admetre que la mateixa UNESCO es contradiu i deixa una escletxa oberta que permetria incloure els bous al carrer en l'Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en la categoria de sacrificis d'animals (1). Però això, si fem cas de la definició de sacrifici (2), significaria haver de capgirar de dalt a baix les argumentacions protaurines.
En fi. La nostra opinió és una més que ha de ser respectada com unes altres. Es tractaria, en tot cas, de fer compatibles les diferents ideologies que ens identifiquen com a poble cosa que, hui per hui no passa. En veritat, a Almassora i altres indrets de l’Estat espanyol moltes persones apostaríem per la inclusió d’una altra mena de fets culturals en el’Inventari del nostre Patrimoni Cultural Immaterial. Per exemple: Les Calderes, el Tabal i la Dolçaina, la Nit de San Joan, el dia de Sant Vicent, la paella, l’arrop i talladetes, l’engravà, les rosquilletes, la mona de Pasqua, el cultiu de varietats locals, etc. (mireu les llistes aprovades i comprovareu que hi ha pocs espectacles protegits que utilitzen animals).
Com a conclusió, podríem dir que per a nosaltres la figura de Bé Immaterial és inapropiada perquè els bous al carrer no són una manifestació cultural que ens identifica i ens cohesiona com a poble o com a país, perquè molta gent està en contra. Alguns ens podem sentir almassorins, valencians i espanyols per moltes cosses, però no pels bous. Per tant no és ètic que se vulga fer creure a un senyor o a una senyora de la UNESCO a Madrid, a Nova York o a Saturn, que els bous són una manifestació cultural pròpia i acceptada per una comunitat de gent, quan uns estan a favor i s'identifiquen i els altres no. Per exemple, en el cas hipotètic de que les Calderes o la Romeria pogueren ser declarades Patrimoni Immaterial, ningú podria oposar-se amb raonaments amb trellat. Per això, no serien motiu d'una divergència d'opinions com ho són els bous. Les Calderes i la Romeria sí que podrien ser una manifestació cultural acceptada per tothom i com unes expressions locals que fomenten la cohesió social. Perquè, vulguem o no vulguem, en els bous la controvèrsia existeix. Així que: on està la identitat quan la societat no s’hi posa d’acord?
Recordar una vegada més, que quan parlem de raonaments entrellats, no ens referim sols als científics que demostren el patiment d'un animal en els carrers d'un poble. Ens referim als arguments derivats del fet de que, el patiment animal contradiu l'esperit d'una declaració signada per una institució, la UNESCO, a la que se li vol demanar, precisament, protecció per a un acte social centrat únicament en el patiment d'un animal.
Es vol buscar una figura de protecció per als bous al carrer? Dons perfecte, endavant. Però aquesta figura de Bé Immaterial no s'ajusta a la realitat social d'un poble/regió/estat, on uns estan a favor i altres en contra. I això, ho haurien d’haver tingut en compte els 21 regidors d'Almassora, abans d'haver pres una decisió més pròpia del populisme i l'electoralisme, que de la serietat dels despatxos dels organismes internacionals.
NOTES
1. "Los usos sociales, rituales y acontecimientos festivos revisten formas extraordinariamente variadas: ritos de culto y transición; ceremonias con motivo de nacimientos, desposorios y funerales; juramentos de lealtad; sistemas jurídicos consuetudinarios; juegos y deportes tradicionales, ceremonias de parentesco y allegamiento ritual; modos de asentamiento; tradiciones culinarias; ceremonias estacionales; usos reservados a hombres o mujeres; prácticas de caza, pesca y de recolección, etc. Estas abarcan también una amplia gama de expresiones y elementos materiales: gestos y palabras particulares, recitaciones, cantos o danzas, indumentaria específica, procesiones, sacrificios de animales y comidas especiales".
2. "Ofrena d’una víctima o d’un do a un déu o a Déu, per honorar-lo, regraciar-lo, aplacar-lo".
-1(1).jpg)
November 4th, 2011 | 
Anónimo
